Les llavors

El mon deles  llavors… gairebe un mon màgic, si no fos perquè aquests últims temps està envoltat de controvèrsia  pel tema de las llavors transgèniques, i la apropiacio indecent d’alguns lobbis patentant gens de llavors, podria explicar, possar exemples, pero en Josep Pàmies en al seu bloc ho deixa prou clar.

Com deia a l’entrada anterior amb l’ajud del llibre d’en Josep Roselló i les fitxes d’agro-cultura vaig comença a preparar material i estris per tenir-ho a punt al final de temporada.
No explicaré ara el procediment de recolecció i selecció de llavors. El que sí és important saber és l’ordre dels passos a fer fins la recol·lecció, per mantenir la varietat d’una especie. El primer és marcar la planta o el fruit amb etiquetes per fer un seguiment més de prop.

Si tenim diferents varietats d’una sola espècie hem d’anar en compte quan les plantes arriben al seu màxim desenvolupament i estan a punt de fer la flor, es a les hores quant els hi posem unes bosses de paper o de roba  perquè no s’arribin a creuar  entre elles i així poder mantenir la varietat; la bossa es deixa fins que la flor s’auto-pol·linitzi.

En el cas dels fruits s’acostuma a seleccionar algun dels primers, el motiu és perquè les seves llavors són les que tenen més marcat el valor genètic de la planta. Deixarem que el fruit fagi tot el seu procés a la planta fins que estigui a punt per collir (moment de màxima maduració). Hi han dues maneres o processos bàsics per obtindre les llavors: mètode humit i mètode sec. Per obtindre les llavors en les millors condicions hi ha diferents estris a fer servir, desde marcs reixats per secar llavors dels processos humits, per exemple les solanàcies, fins a sacs reixats per assecar beines com les lleguminoses.

Un cop ja tenim les llavors seques, es garbellen i es venten per destriar-les, amb les que queden podem fer una selecció manual valorant la mida. Per guardar les llavors triades farem servir pots (a ser possible de vidre) amb tapa hermètica. Dins el pot, juntament amb les llavors, hi posem el secant (gel de sílice) per reduïr la humitat al màxim,  la proporció de secant que s’hi posa és l’equivalent al pes de les llavors.

Un cop el pot tancat, hi posarem una etiqueta on s’hi identifiqui la varietat i la data de recollida.
Totes les llavors tenen data de caducitat
i aquesta depèn en gran mesura de la conservació que se’n faci, per això vaig obtar per tenir-les dintre d’una nevera que també fa la funció d’armari i així afavorir el poder germinatiu i la durada de la conservació.

 

Sobre la germinació de les llavors podríem agafar com a norma allò que diu que a la profunditat a la que es planta la llavor és el doble dels seu volum, així si una llavor de tomàquet que fa dos mil·límetres , la sembrarem a 4 mil·límetres de profunditat.

Per fer germinar les llavors és molt important el substrat. Jo faig servir una barreja de terra 10%, compost 40% i fibra de coco 50%, tot garbellat finet.
El continent que utilitzo normalment són les safates de planter de mides diferents, també sembro directament a l’hort o en recipient.
El tema del reg és un tema una mica delicat. En els apunts d’agrocultura vaig trobar un article on es posaven les safates directament  sobre l’aigua i així, amb aquesta humitat constant la germinació està assegurada.

A tot això se’m va fer necessari tenir un lloc a on fer creixer el planter aixi fent servir unes travesses que van sobrar de l’hort i unes tapes de metacrilat vaig construir un llavorer, orientat al sud i una mica enterrat per mantenir millor la temperatura.

–>