El tomàquet

Que dir del tomàquet que no s’hagi dit ja…….
Pertany a la familia de les Solanàcies, juntament amb el pebrot l’albergínia y la patata son les mes conegudes.
El cert es que espero les tomaqueres cada any amb impaciència per fregar-hi els dits i deixar-me portar pel seu aroma a l’època d’infantesa quant en duien al camp a passar l’estona.

” />

Les seves moltes prestacions culinàries i fàcil cura expliquen el seu enorme èxit. Les tomaqueres són un dels cultius estiuencs més apreciats pels horticultors, probablement perquè es tracta de plantes de gran vitalitat. Ara bé, necessiten temperatures ambientals altes, ja que no es desenvolupen si a la nit el termòmetre baixa dels 10 º C o si la terra no s’escalfa prou durant el dia.

Hi ha tomàquets de tots els colors, formes i mides, pel que  gairebé es impossible anomenar-los tots. A més, com contínuament s’estan produint hibridacions espontànies o provocades, cada any apareixen nous tipus.

Bàsicament, podem agrupar-los en tomàquets de varietats per  amanida, normalment grans, plans, rodons i de carn dura, però sucosa; tomàquets per a sopes i sofregits, més tendres i aquosos que els d’amanida; tomàquets de penjar, varietats mediterrànies que es cullen a l’estiu i es guarden frescos durant la tardor i l’hivern, varietats de tomaquets minúsculs, tipus xerry i varietats allargades o en forma de pera per fer conserves.

Les tomaqueres són plantes molt exigents en nutrients i prefereixen terres fondes, fresques, ben airejades i riques en humus. Normalment, en l’horticultura convencional es  fan bastants adobs de fons sobre tot amb fems, però l’experiència ens diu que aquesta manera de fer afavoreix l’aparició de paràsits i malalties criptogàmiques. Les plantes es desenvolupen millor i gairebé sense problemes si en comptes de barrejar el compost o el fems amb la terra, l’escampem per sobre, com en el mètode de les Parades en Crestall, o tambe el de “bancal profundo” seguidament de posar el compost es  posen les mànegues de reg per exsudació o degoteig i a vegades jo hi poso una mica de palla per sobre per aguantar una mica mes la humitat.

Com les tomaqueres desenvolupen quantitat de branques en totes direccions, cal podar els brots apicals, deixant-ne un o dos brots centrals per poder entutorar  amb canyes o pals resistents.
A part de controlar el reg de forma regular, com les tomaqueres de cultiu ecològic poden patir atacs estacionals de pugó, cal ser previnguts i plantar mates d’alfàbrega als seus peus o controlar-los amb extractes d’all, sabó potàssic. També els poden atacar els fongs en èpoques humides, sobretot míldiu. En aquest cas utilitzarem dilucions de sèrum de llet o de iogurt. La resta de cucs els podem controlar a mà o amb Bacillus thuringienesis.
Font: revista  Integral text Mariano Bueno,