El Galliner

Hola…..
Per els qui no em conegueu, sóc en Toni i ja fa uns quants anys que tinc la sort de gaudir d’un tros de terra on hi tenim un hort, d’uns 50m² aproximadament. Us faig cinc cèntims del començament de tot plegat.

Al cap de poc de canviar de casa i venir a viure a Santa Coloma de Cervelló se’ns va despertar l’instin de “pagès”. El primer que vam fer va ser un galliner, però no un galliner qualsevol, aquest està fet amb fusta de travesses de tren i la forma esta treta duna foto  del llibre  El huerto familiar ecológico. de M. Bueno.

Vull dir també, que per les meves primeres passes sobre el tema de les gallines vaig comptar amb el suport de l’avi Parés. Un home que m’ha ensenyat molt.


Un cop acabat el galliner va venir el procés d’adaptació de les gallines: eren noves i de gàbia, per tant no tenien incorporat l’instin de pujar a dormir al pal. Per arreglar-ho vaig haver d’anar cada vespre a posar-les al seu lloc per dormir perquè sinó es quedaven per terra, s’embrutaven molt i perdien plomes.

En aquella època encara era un principiant en aquest àmbit, i no havia descobert el tarannà ecològic. Les gallines eren hibrides (a més a més tenien el bec escapçat). També es normal que duran el primer any posin molts ous i acabat aquest termini parin de posar-ne. Sobre el menjar, apart de dóna’ls-hi les restes orgàniques de la cuina menjaven pinso estàndard preparat per gallines ponedores amb antibiòtics, colorants, gra transgènic, etc.
Sabent tot això els ous ja no estaven tan bons

‘Després de tenir gallines de diferents races vaig descobrir les de raça Prat que son autòctones de la zona, aquestes tenen el bec sencer, també un temps de posta molt mes llarg i no tants ous seguits, vaja, un cicle mes natural. Ah i també vam posar un gall per mantenir el galliner a ralla.


Del menjar continuàvem amb les    restes orgàniques de la cuina i en quant al pinso vaig trobar-ne d’ecològic al sindicat de Caldes de Montbui i des de les hores fins a ara  es el que han menjat. La Cooperativa Cocaldes que aixì es deia, va tancar a primers d’aquest any 2010.


Aquesta entrada s'ha publicat en Autoctones, Ecologia, Galliner, Hort, Pagès, Transgenic i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a El Galliner

  1. Mònica Valls ha dit:

    =)

  2. Assumpta Sala ha dit:

    HOLA!
    SOC L’ASSUMPT I M’AGRADARÍA MOLT TENIR UN GALLINER. POTS AJUDAR.ME?…Vivim a pagès i tenim vaques de llet, fem visites guiades i ens fa falta construir un galliner.
    Gàcies.

    • hortrull ha dit:

      Bon dia Assumpt, si creus que amb el que has vist al bloc us puc donar un cop de ma no hi ha cap problema. digueu-me quines questions teniu per resoldre i ho tirarem endevant….

  3. Santi ha dit:

    Hola Toni!

    També ens ha agradat molt el teu galliner i ens agradaria fer-ne un a l’hort, ens pots ensenyar com és per dins la part coberta? Moltes gràcies i enhorabona per aquesta petita gran obra! 🙂

    • hortrull ha dit:

      Hola nois!! i gracies
      La part de dins la he anat modificant sobre la marxa segons anava veint posibles millores per les gallines i tambe per a mi, os passo unes fotos via gmail….

  4. amaranta ha dit:

    Saps per què va tancar la cooperativa de pinsos ecològica? Saps si hi ha una altra per la zona? O d’on compres ara els pinsos?

  5. Ramon Puig ha dit:

    Hola Toni:
    Un parell de dubtes.
    1. El terra del galliner com és? Hi ha la terra natural, és de fusta, amb ciment…?
    2. Les deixes sortir a les gallines pel jardi?

    A i una altra qüestió… em podries passar les fotos que vas passar al Santi (el del comentari anterior) sobre com estar fet per dins.

    Moltes gràcies per tot

    Salut

Deixa un comentari