Be, ja tenim la primavera a la cantonada, hi ha mes claró, els dies allarguen…… Encara que aquestes alçades hi han anys que l’hivern es despedeix de blanc, fins hi tot a zones on no hi estem acostumats.
Si hem fet els deures, ja haurem fet algunes sembres en llavores protegits i de llit calent, com les tomaqueres. Les patates ja estan grillades i gaire be a punt de plantar a l’hort.
Si a l’hort hi vam preveure plantar alguna lleguminosa o farratgera per fer adob en verd ara es bon moment per segar-lo i colgar-lo amb una cava no gaire fonda i fer-ne un altre en 15 dies mes o menys.
El fems de bassa ja el tenim tot garbellat i el compost apunt de ser escampat.
Palla a dojo, per les patates i mes tard per les parades. El sistema de reg, revisat, reparat i comprovat, apunt per un altre temporada. Ll’hort te mes estona el sol, tot i que encara fa fred, però comença a tenir un altre caire.
Encara queda algun fruiter per esporgar com els dos cirerers, es curiós el cirerer, doncs es dels últims si no l’últim d’esporgar i el primer de florir, juntament amb els ametllers. L’o
livera l’esporgarem pels voltants de Sant Josep, seguin els savis consells de l’avi Parés.
Les gallines estan la mar de be, fa gaire be un mes que han començat a pondre mes regularment i com passa cada any, els ous acostumen a ser de bona mida, fins i tot en surt algun amb dos rovells.
Aquest any he fet esqueixos de rosers, geranis, pericó, gerds. Ja porten bon ritme sobre tot els rosers, 
aviat els haure de trasplantar. Em queda per fer una repassada a les rocalles, entrecavar la terra, treure les herbes no desitjades i adobar. A l’estany també l’hi cal una “ullada”. Ah, me’n oblidava de la buguenvíl·lea i la glicina! Dos plantes que sempre m’han agradat força.
La buguenvíl·lea ens va be per que a l’estiu ens cobreix un pany de paret en el que li toca el sol de ple, d’aquesta manera ens aïlla bastant de l’escalfor i manté la temperatura interior, en canvi a l’hivern al perdre la fulla deixa passar el raigs de sol i la paret s’escalfa.
La glicina esta fent de sostre d’un porxo que dona una mica d’ombra a l’estiu en la zona on viu la “Lula” que es la gosa que ja fa uns quants anys que esta amb 
nosaltres. Aquestes dues plantes es poden conduir una mica segons ens interessi, es qüestió de esporgar, deslligar i tornar a lligar.
Be doncs ja ho veieu aquestes son algunes de les tasques a fer en aquesta època de l’any a qui a Cal Trull.
–>
L'hort de Cal Trull 