L’estany

Avui em ve de gust fer una entrada de l’estany que tenim al costat de l’hort.
No es res de l’altre mon, es un d’aquests   prefabricats que ve a fer uns 2 mts de llarg per un  d’ampla i uns 70 o 80 cms de fons.


Ens feia  gracia muntar-ne un, així que davant del galliner, en una cantonada, va ser el lloc triat per la seva ubicació. També vam tenir en conta que hi toques unes hores de sol al dia doncs a banda de ser necessari per la vida de l’estany,  la previsió era de posar-li una placa solar per anar movent l’aigua amb una bomba moguda per energia solar.

Al mateix temps que fos un lloc de reclam per diferents tipus de animalons, des de ocells fins insectes i crear així un microclima per  afavorir a l’hort, per des contat els peixos també.
El muntatge no va costar gaire de fer, amb un forat una mica mes gran i més fondo que les mides

de l’estany, omplir la base del forat amb dos o tres centímetres de sorra, per que  assenti be i procurar que no hi hagi res que puges foradar-lo, posar l’estany a nivell de terra, omplir-lo una mica d’aigua i tot seguit  anar’hi posant sorra pel perímetre  de fora, un cop els voltants ja estan plens s’acaba  d’omplir d’aigua. Tot seguit remullem tota la sorra de fora per que quedi tot ben “atacat” i no quedi cap forat buit de sorra.

I el que queda es la decoració, que bàsicament entre plantes i  pedres ja queda enllestit. Desprès instalem la bomba d’aigua i es conecta a la placa solar. La botiga on vaig comprar els components es a Barcelona i es diu Elektron.

Per últim només quedaven els peixos, res , uns típics peixos vermells d’aigua freda, crec que son de la família de les carpes Koi.

Al principi, els hi donava una mica de menjar, però de seguida ja es van espavilar pel seu compte, al cap de dos anys la reproducció dels peixos era tot un èxit. Alguna planta va costar de que es fes i rebrotés  però també en va venir alguna de fora que hi va arrelar be.

Ara, al cap dels anys, l’únic manteniment es buidar-lo i netejar-lo cada dos o tres anys, una mica en funció del manteniment periòdic (bàsicament neteja) que hi fem.
Fa uns tres anys hi vam criar un parell d’aneguets que es van fer la mar de be, era un goig veure’ls nedar per l’estany , el problema va venir quant ens vam adonar que, van saturar l’estany de matèria orgànica i vam haver de corre per salvar els peixos que hi ja treien el cap fora de l’aigua. Tot plegat una anècdota més.

Aquesta entrada ha esta publicada en anecs, estany, insectes, Peixos, Plantes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari