Els sis punts bàsics del mètode I

Arribats a aquest punt explicaré en què consisteix el mètode de Parades en Crestall.
A Mallorca, és on neix el sistema de conreu de la mà de Gaspar Caballero de Segovia Sánchez. Bàsicament es tracte d’aconseguir el màxim  rendiment amb el mínim esforç.

1.- Les parades en crestall.
2.- No trepitjar la terra de les parades en crestall.
3.- El fems de bassa.
4.- La sembra.
5.- El reg.
6.- Rotacio de quatre anys.

1.- Les parades en crestall.
La denominació de parada es podria definir pel tros de terra en forma de rectangle on es conreen les hortalisses. Les mides d’aquest rectangle són de 1,5 metres d’ample i la llargària es variable, es pot dir que el mínim són 3 metres i el màxim és de 6 metres, si parlem d’un hort familiar.

 

Crestall és el nom que se li dona a la part alta dels solcs (en aquest cas és el mantell que queda cobert de compost). El gruix del crestall pot mesurar entre 2 i 4 centímetres depenent de l’exigència de la planta, i s’escampa el compost sobre la  parada, sense barrejar amb la terra.

Aquest mantell té una doble funció:
Una d’elles és la fertilització del sòl, que es produeix a mida que es va descomposant el compost a la superfície, convertint-se en humus i que finalment arriba a les arrels de les plantes.
La segona és que aquest mantell o crestall també protegeix la terra de la radiació solar, per tant fa que la humitat de la terra duri més temps i a la vegada afavoreix una bona “fauna” sota terra (bàsicament cucs de terra i microorganismes).

2.- No trepitjar la terra de les parades en crestall.
Per aquest motiu l’espai entre parada i parada ha de ser de 50 centímetres mínim. Al centre de cada parada i repartit al llarg del rectangle es posen panots o encadellats de 24 x 40 centímetres d’amplada i llargada respectivament amb un gruix d’uns 3 centímetres. Si els encadellats estan foradats per dintre podem controlar els llimacs i els cargols.

3.- El fems de bassa.
Sobre els fems de bassa podriem dir que és una varietat de compostatge on a part de les restes vegetals triturades (palla i també el que les  gallines picotegen i esmicolen de les restes orgàniques de la cuina) hi ha la gallinassa (els excrements dels pollastres i gallines).

Tot això barrejat és  un producte
bastant equilibrat i ric en matèria
orgànica.
Passat un temps, quan ja està ben desfet i barrejat és el moment de treure-ho del galliner. Fem un rectangle amb bales de palla i introduïm els fems a dins en capes no gaire gruixudes que al mateix temps anirem regant. Quan arribem al nivell de dalt es torna a mullar tot fins que l’aigua regalimi per sota. Una bona manera perquè quedi ben mullat es posar una manega exsudant o de degoteig.
Finalment es cobreix la part de dalt amb més palla. Al cap de pocs dies la temperatura de l’interior del receptacle començarà a pujar. Al mateix temp
s les llavors de les herbes no
desitjades començaran a germinar i finalment moriran a causa de l’alta temperatura assolida pel compost.

Un cop arribats aquí, s’ha de tornar a mullar tot igual que la primera vegada. Passades dues setmanes el compost s’haurà assecat prou com per obrir el compostador i observarem que els fems han patit un procés de “modificació”. A continuació es passa el compost per un garbell de 2 a 2,5 centímetres de reixat, tot el que no hi passi es fa servir de llit pel proper compostador de bales de palla.

 

 

 

En definitiva es tracte de tornar-li a la terra  el que ella ens dona a traves de les plantes. També cal tenir en compte que com més varietat de components tingui millor serà el compost obtingut.


Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Arrel, Compostatge, Conreu, Cuc de terra, Fems de bassa, Fertilització, Gallinassa, Garbellar, Gaspar Caballero, Germinar, Herbes no desitjades, Hort, Hortalisses, Humus, Llavors, Materia Organica, Microorganismes, Parades en Crestall, Plantes, Radiacio solar, Reg, Sembra i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s