Els sis punts bàsics del mètode II

 

Continuem amb els tres punts que falten sobre les premises bàsiques del mètode.


 

 

 

 


4.- La sembra
En aquest sistema la sembra te la particularitat que es fa més densament per que aixi quant creixin les plantes i es toquin les fulles, s’arriba a crear un microclima que ajuda a mantenir més temps la humitat del sòl i a la vegada suposa un estalvi d’aigua i feina per mantenir les parades netes d’herbes no desitjades.


També es sembren plantes aromàtiques i de flors entre els encadellats de les parades i al voltant de l’hort per atreure mes insectes i afavorir la vida sota terra.
A les parades no es recomana sembrar tubercles del tipus patates o moniatos ja que en la propera sembra a la parada brotarien els tubercles i destrossarien la plantació existent .

5.- El reg
El sistema de reg recomanat es l’exsudant, tot i que també es pot fer en tub de degoteig de 3/8 ” amb una distancia entre goters de 20 centímetres.

Aquest últim es pot fer servir quant l’aigua no tingui pressió i a l’hora de muntar-lo s’ha de fer en dos tubs independents per cada franja de la parada.

 

 


Per el reg  amb  tub  exsudant es necessari un minin de pressió que va de 0,2 bar fins a un màxim aproximat de 1 bar. Cal tenir present de colo-car un filtre per les impureses si l’aigua que fem servir no es prou neta.

 

 

 

 

 

 

6.- La rotació de quatre anys
Es tracte de la successió de diferents cultius a la mateixa parada.

El fet de conrear plantes de la mateixa família any rera any en un mateix lloc afavoreix que es tinguin més malalties, més fortes i més persistents, si per contra, fem una bona rotació amb el fet de plantar diferents families de plantes amb diferents sistemes radiculars, necessitats nutritives i formes vegetatives diferents, això afavoreix en gran mesura els cultius successius a més de beneficiar la terra.

Es dedueix que la rotació es cada quatre anys i si hi hages més parades haurien de ser múltiples de quatre. Això consisteix a fer rodar cada any i en cada una de las parades els diferents tipus de plantes de les diverses families botàniques que en un principi es va decidir de plantar fins a completar el cicle quadriennal.

 

 

 

 

 

 

 

 

Apart d’aquest sis punts bàsics també es important la associació / distribució de les diferents families botàniques que son:
Les Solanàcies que van soles en una parada a continuació les Umbel·líferes o Apiàcies i les Liliàcies que van juntes en un altre parada, seguides de les Compostes o Asteracies, Quenopodiàcies i Cucurbitàcies i per acabar a l’ultima parada les Lleguminoses i les Crucíferes o Brassicàcies.
De les families i les plantes entre els encadellats en parlaré mes endavant.

Aquesta entrada s'ha publicat en Apiàcies, Aromatiques, Asteràcies, Brassicàcies, Compostes, Conreu, Cucurbitàcies, Familia botanica, Flors, Herbes no desitjades, Humitat, Liliàcies, Lleguminoses, Malaltia, Microclima, Plantes, Quenopodiàcies, Reg, Rotaciò, Sembra, Solanàcies, Tubercles, Umbel·líferes i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els sis punts bàsics del mètode II

  1. felixmaocho ha dit:

    Gràcies per col · locar al teu Blogroll. Com que el meu blog tracta de molts temes, mentre que el teu es centra en l’hort, et suggereixo que connectis directament amb la pàgina del meu bloc que conté l’índex de post d’Horticultura, ja que possiblement sigui més útil als teus lectors que la pàgina d’inici oficial. (Encara que a mi també m’agrada que em llegeixin d’altres temes naturalment) http://felixmaocho.wordpress.com/indice-de-horticultura/

    Una salutació i sort en el teu afany

Deixa un comentari