Ànecs

Com deia a l’última entrada vam tenir ànecs durant un temps, en tenim molt bon record per que apart de provar els seus ous van arribar a criar i va ser tot un esdeveniment. Els primers eren dels típics blancs normals i durant la primera època els vam insta-lar en una bota de vi, per fer-la servir com  a cau, al costat de l’estany.


Quant es van fer grans, sobre tot de mida, vam haver de fels-hi una nova vivenda, mentre tant, ja anaven pul·lulant per l’hort fent neteja de cargols, llimacs i alguna que altre bestiola, el fotut va ser, quant es van afeccionar a l’enciam i les cols, entre d’altres verdures.
Tot plegat van passar una temporada al galliner en companyia, no els hi va anar malament el canvi i es respectaven amb les gallines.


Al cap de poc temps, els hi vam buscar uns companys, una parella d’ànecs de coll verd i tots quatre van anar a parar a l’espai que queda per sota de l’hort, que no més es accessible mitjançant una escala.

Els hi vam posar un cossi  amb aigua per banyar-se, menjadora i un abeurador per beure. Passats uns dies ja ponien ous i fins i tot, la femella de coll verd es va cuidar de covar-los, no li vam donar importància doncs no creiem que arribessin a néixer, però ens vam equivocar.

A partir del 28è dia van començar a néixer 7 ànecs de 9 ous i en 3 dies, tot un esdeveniment. Sort que tenien força espai per corre i desenvolupar-se, l’inconvenient va arribar al descobrir que els de coll verd no son muts i de veritat que ho vam sentir molt.


Al fet de veure creixer els ànecs, com es banyaven, jugaven, i sobre tot com seguien a la mare, era una delícia. Tot això no va durar molt de temps, doncs vam tenir de repartir ànecs quant encara feien certa gracia, tambe el manteniment, sobre tot el de pinso començava a ser considerable i els seus concerts eren escoltats pel veïnat.
Un bon dia dos ànecs femella van aixecar el vol davant la meva mirada atònita,  no vaig poder fer res, però a partir de aquell dia ja vam acabar de donar els que quedaven fins que ens vam quedar amb els dos blancs fins al final.

Aquesta entrada s'ha publicat en anecs, Galliner, Hort i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari